RAIMA celebra 40 anys com a referent del paper, la crativitat i la imaginació.
La papereria més gran d’Europa commemora quatre dècades d’història amb una celebració que converteix les cinc plantes en un recorregut escènic sobre els somnis, les idees i el poder de crear.
Raima va celebrar passat dijous el seu 40è aniversari, quatre dècades d’una història vinculada al paper, la creativitat i la cultura de fer les coses d’una manera diferent.
Per celebrar aquesta trajectòria, en van transformar les 5 plantes en l’escenari d’una fàbula en cinc actes, un recorregut que convidava als assistents a pujar per les diferents plantes de la botiga i descobrir, a través de petites intervencions escèniques, l’essència d’una història que va començar amb una idea i que avui continua creixent.
La proposta parteix d’una pregunta aparentment senzilla: què pot arribar a passar quan algú s’atreveix a imaginar?
Al l’entrada i vestíbul, dues nenes representen els somnis i el llegat d’una generació. A la següent, una dona que escriu recorda el vincle íntim entre el paper i les paraules. Més amunt, una idea aparentment impossible dona pas a la creació de Raima. I, finalment, l’arquitectura converteix aquell somni en una casa: un espai físic on les idees, les persones i la creativitat poden trobar-se.
El recorregut culmina amb una reflexió sobre què és Raima després de 40 anys: paper, idees, joc, errors, paraules i, sobretot, la possibilitat d’imaginar allò que encara no existeix.
La celebració vol posar en valor que Raima és molt més que una papereria. Durant quatre dècades, l’espai ha estat punt de trobada per a artistes, creadors, estudiants, professionals, famílies i persones que simplement buscaven un paper, un color o una idea per començar alguna cosa.
“Raima és tot allò que pot arribar a passar quan algú s’atreveix a imaginar” aquest ha estat el fil conductor d’aquesta celebració.
Amb aquesta mirada cap al passat i, sobretot, cap al futur, Raima reivindica l’esperit que l’ha acompanyat durant aquests 40 anys: la curiositat, l’inconformisme i les ganes de continuar preguntant-se “i si…?”
Perquè quatre dècades després, el paper continua en blanc, i encara queda molt per escriure.
RAIMA, 40 anys imaginant.
